jueves, 28 de abril de 2016

Crònica de la CSP, per Pepe Sanchis

Deixant a banda els prolegomes, ya en l'eixida el sustet que tenia era menino(rises i bromes per a intentar disuadirlo) Alli coincidiriem amb Paco Belda on intercambiariem opinions.
Els primers controls caien pronte( Borriol km8), (B.de les Oronetes km23),(Les Useres km32). Fresquets de forçes i de nit els km pareixien curts. La llum dels frontals formaba una probeso que s'estenia dabant i darrere de la nosta posisio. En (S. Miquel km41) comensaren les primeres clarors del dia. Moment en el que Osma es retira a evacuar algo de pes... I aguantant les nostres burles: Che que fas ahi angenponat!! Foto, foto!!
A partir d'eixe km42 la carrera ya estaba estirada el cami del nostre equip seria mes solitari. En els controls coincidiem en mes corredors, pero en el trayecte igual en pasabem 3  que mos en pasaben 2 en moments puntuals
Desde el primer moment ens van mentalitzar que hiabia que anar control a control.
En  la comarca de l'Alcalaten comensarien els paisages i pobles de montanya d'una representacio genuina.( Atzaneta km47) va caure facil, tot pista cap avall,(Benafigos km57) va supondre un punt d'inflexio i un desgast fisic. Les terres abruptes i legendaries d'esta comarca marcarien un antes i un despres... Una pujada interminable que es faria mes dura al coincidir en les hores de mes calor on J. Luis es va resentir un poc. Navalon anava davant, li van dir:- cuant s'acabe la puja tira un vitol Pepe.
VITOL!!! En la vida m'alegrat mes d'un vitol.
El control de Benafigos un poc mes i el pujen al calvari. Si Benafigos ens va cardar la V que ens esperaba fins a (Culla km70) no va ser meins. En tots es controls menjaen i bebiem pero en Culla la parada seria mes llarga; macarrons uns altres bocadillos, un descans de mitja horeta. A l'eixida control de material, on en el meu cas en demanaren frontal i piles de recambit, i per coses que pasen no trovaba les piles de r., estaba segur que les habia agarrat, pensaba que les habia perdut i cuant mes nervios estaba, Osma en salva la vida, va traure un pak que ell en duia de sobra; finalment en deixaren continuar,300 mts despres aparegueren les putes piles en un raconet de la moxila.
De Culla a (S. Bertomeu km80) un altra V de ordago.
Toni ens portaba com la seda, Navalon pareixia prou sanser, Mico tame anaba molt be, J. Luis s'habia recuperat, Osma amb calambres cada 2 per 3 es refea i es tornaba a enganxar al nostre tren de 6 vagons, en cuant a mi en molestaba un poc el tobillo si al trotar hiabia pedres. 
Poc abans d'arribar a (Vistabella km88) ens agarraria P. Belda amb qui compartiriem taula i tertulia reposant forçes.
Comensaren a caure gotes que ens obligarien  a posarmos els impermeables. En busca del proxim control els km cada vegada semblaen mes llarcs.
Per fi apareixeria (Xodos km97) a les nostres vistes. " no cregues que no va costar"  Alli fariem un altra asentaeta, menjant i beguent amenizats per els voluntaris de la taula que es posarien a ballarmos al son d'una musica tria per al moment.
El (Mas del Collao km104) ens anunciaba que ya heu teniem. Pero 11 km cuant en portes mes de 100 es fan interminables. De nou la pluja s'empenya en acompanyarmos.
Ya en la Font del Pas Osma fent us del seu puntdhonor en insta a que ferem marxa que ell ya arribaria. En ningun moment es habera pasat per el cap anarmosen per fer meins temps, en eixe moment era el que meins ens importaba; fins i tot vam parar a pisar cuant quedaben 300 mts a meta. Voliem entrar junts.
El espiker cuant comensa a vore les llums dels frontals radia l'arribada:-- Atencion!! Ahi tenemos a un, dos, tres...!!! Anabem en formacio al galop, vaig sentir crits de satisfaccio i furia de Mico al meu costat, aplausos i a un espectaor tornarse loco (el jefe) en voremos arribar. Creuaren la raya ens fundirem en abraços i festes, heu habiem aconseguit la CSP s'habia rendit als nostres peus...
Gracies a tots, per estar seguinmos i apoyanmos desde casa, felicitar a Maset per eixa marca extratosfefica, al Jefe per la seua gran carrera, a Carlos i J. Ramon per eixe gran debut en la MIM, a Bonete que ya en te una mes a la buxaca. Tame a Maria Jose Ballester que tancaria la clasificasio amb 27h 58mnts i 50 sgons.l'exit es acabar.
Pero sobre tot gracies a eixe equip d' amics que m'acompanyaren en un dia inolvidable.
Al general T. Mecanic( 5 CSP el contemplen)que en la seua capacitat i experiencia ens va guiar fins al final. A J. Luis que conseguiria un record que no lil pot llevar ningu, el primer abuelo del Papelo en fer una CSP. A Mico que va complir la promesa un any despres i conseguiria el rete. A Navalon, el conec be, no es molt xarraor pero tindre la seua companyia... Sobren les paraules i a Osma eixe guerrer que vindria del nort li guanyaria la batalla als calambres. Un estandart de superacio.
Papelo donde se cumplen los sueños, gracias por el tuyo J.Mari...
Algu molt especial en va regalar l'inscripcio en Nadal, volia ferme un bon regal... En va fer el millor😉


No hay comentarios:

Publicar un comentario