martes, 2 de diciembre de 2014

(Casi) Marató dels Dements

Bona actuació aquest cap de setmana a Eslida, no exenta d'anècdotes, per a tancar una temporada més del Papelo.

La plutja va portar de cap als organitzadors, que al final van tindre que prendre unes decisions un tant complicades, sempre pensant en la seguritat dels corredors, però totalment respetables. Al final, decidiren retrasar la Marató una hora i retallar 9 kms. d'una zona segons ells molt perillosa amb eixes condicions climatològiques. Total, ens quedava una (Casi) Marató dels Dements de 34 kms. i 2800+.



A les 8:30 començaven pues, les dues proves a la vegada. Només eixir del poble i clavar-nos en el "meollo", sendes enxarcades y barrancs amb un pam d'aigua, la primera cosa que hem va vindre a la ment va ser la MiM del 2008. Allò si que va ser mullar-se de veritat...


Alli hem vaig retrobar amb l'amic Marc, que ja va agafant-li el gustet a açò del Trail i que va acabar super bé, a pesar de que fa poc tenia el peu fotut, a un company seu que també va fer el Ultra del Rincón, a Moixo i Fernando Català, que va tindre els collons d'acabar la prova amb un dit trencat.. Segons en contava en meta, jo flipava: Sobre el km. 15 el tio va pegar un bac, es va quedar fent el pi de forma que el van tindre que traure tirant dels peus, quan es va alçar tenia el dit gros de la mà cap arrere, s'el va posar al lloc i va baixar al següent control, alli li'l envenen i li diuen que s'espere que ara el portaran a Eslida i ell diu que "nanai", que va a continuar... I aixina ho fa. 20 kms. després arribava a meta amb el dit trencat i la medalla finisher penjant del coll. Jo no se si ho haguera fet, però desde luego que té mèrit.

Com a nota negativa, la de Santi, que va tindre la mala sort de girar-se el turmell en el km. 10. El mateix turmell que es va llastimar setmanes abans. Ahi es va acabar la carrera per a ell.

En general, els demés dements van ababar tots bé i molt contents. Jose Maria, Toni Pastor, Osma, Sanchis, Navalón, Micó, Tovi, Miguel i jo.





No tant content va acabar Maset, que li'n va passar una de Jaimito. El cas es que, podent haver fet dels 10 primers i trofeu de Veterà, va i es perd a falta de 3 kms. per a arribar. Però no es perd de dir "M'he perdut, ara me'n torne", no. Perdre's d'anar a parar al poble del costat. Si, com sentiu. Resulta que al baixar del Puntal de l'Aljub (les antenes), en compte de agafar la senda a mà esquerra, va seguir cap avall per la pista, fins que ja portava un ratet, que va sospitar que s'havia enganyat, però com veia "el poble", pues va seguir... Va seguir fins que va arribar al poble, pero a Chòvar ¿¿¿??? Després de preguntar a uns xavals, estos amablement li van donar algo de beure i el van portar fins a Eslida amb cotxe, perque ell estava ja derrotat. A tots ens ha pasat alguna vegada això i sabem que no es plat de bon gust, i més si vas davant en bona posició. Espere que açò siga només una anècdota que li valga per a adquirir més experiència i pujar de nou al pòdium que tant es mereix.


Després ens vam unflar de cervessa i de menjar en l'avituallament fins que ens van tirar d'allí, ens varem fer una foto amb David Prades, el guanyador de la carrera, i com no, teniem que donar la nota fent-mos esta simpatica foto, més falsa que una moneda de 3 euros.


 Ah, i esta no conta en el Curriculum. A l'any que vé hem de tornar a fer-la sencera.

1 comentario:

  1. Por si fuera interesante o de utilidad para esa Asociación o para sus afiliados, tengo publicado el siguiente blog:
    plantararboles.blogspot.com.es
    Se trata de un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región
    Salud,
    José Luis Sáez Sáez

    ResponderEliminar