La cursa de la meua vida

8 anys han passat entre esta foto

y esta altra

La primera, 6 de juny de 2005, Algemesí. La meua primera popular amb l'equip "Tecma" al complet. 10 kms. segons deien, perque en eixa época encara no es portaven els GPS. Recorregut tot planet. Vaig acabar més content que el món, perque tenia pensat fer-la a 6:00 m/km. i al final hem va eixir a 5:42. Paco i Óscar "volaven" a 5:00 m/km. o inclús menys. Jo feia 2 mesos que m'havia deixat de fumar, després de 15 anys, i m'havia enganxat a córrer, de la mà del meu primer entrenador Manolo. David era també la primera o segon vegada que corría, de ahi que encara no tinguerem l'equipatge.

La segona, 6 d'abril de 2013, Bufali. La meua última popular (fins ara, no penseu que m'he retirat eh?), esta vegada amb l'equip Papelo, encara que només anarem Santi i jo. 9,7 kms. ara si, medits amb GPS. Regorregut trencacames, a banda del vent tan fort que bufaba. Vaig acabar més content que el món, perque tenia pensat eixir a "tocar-me els ous", com vulgarment deiem els corredors, pero com hem trovaba bé i vaig vore enseguida que podia alcançar als primers, vaig tirar "a muerte" i al final hem va eixir a 3:58 m/km. 9º en la General i 3º en categoria de Veterans A.

8 anys han passat.

Al principi es com tot. Les lesions per sobrecarregues no te les lleves de damunt. Es dur açò de córrer, però tot està en la constancia. Tindràs més temps o menys, podràs entrenar més hores o menys, però tot està en ser constant (en el meu poble es diu "cabut"), en matinar per eixir a pegar la volteta de bon mati, quan plou, quan fa fred o calor, de nit, constipat... Hi ha qui prefereix passar el temps mort en el bar jugant a cartes o veient el futbol, o les motos. A mi el que m'agrada es eixir a córrer, i si es per la muntanya, millor.

Moltes coses han passat en estos anys. He fet molt bons amics, he conegut a moltisima gent, de molts pobles, he viatjat molt, amb els amics o a soles. També han passat coses males, m'he lesionat en varies ocasions i he pegat algun bac que altre.

Els primers anys anavem a totes les populars. Eren de bades, s'en recordeu? En agost de 2005 aniría a la única cursa que no he fallat desde que estic correguent, el Gran Fondo de Siete Aguas.

En Novembre de 2005 feia ja la meua primera mitja marató, junt amb el meu company de treball i de curses, David, amb un temps de 1:45:14.

En Maig de 2007 vaig fer la meua primera cursa de muntanya, la Pujada al Montcabrer desde Alcoi, un món fascinant éste de córrer per la serra. En Desembre ja estava disputant la primera marató de muntanya en Espadà (amb neu i tot).

En febrer de 2008, la primera marató. En Valencia, amb companyia també de David i amb un temps de 3:37:42.

Maig de 2008. Marató i Mitja Castelló-Penyagolosa. Va ploure lo que no està escrit. Mare meua quina odissea, junt a Jose Maria, Toni, Sanchis, Navalón i Miguel.

http://clubpapelo.blogspot.com.es/2008/05/marat-i-mitja-castell-penyagolosa.html

A l'any seguent, 2009, tornàrem. Però esta vegada anàrem 12 papelos. Quasi tot l'equip al complet: Miguel, Toni, Navalón, Sanchis, José Luis, José Maria, Candi, Manolo, Trompi, Francisco, Tomás i jo.

http://clubpapelo.blogspot.com.es/2009/05/12-de-12.html

En Maig de 2010 anarem Toni Pastor i jo (Miguel al final no va poder) a fer el Trail de la Mitja Lluna, una cursa que a mi hem trau molts bons records perque hem va eixir de categoria (a pesar de la intensa calor i les tronades que vam tindre que patir) i també perque va ser el meu primer ultra de muntanya (crec que va ser ací on hem vaig enganxar del tot). Hem va saber molt de mal que no la tornaren a fer mai més.

Eixe mateix any, en octubre, anarem Nelo i jo a Catalunya a fer la cursa de Cavalls del Vent, amb Kilian Jornet inclòs.



Maig de 2011. Per fi ens decidiem a anar a una de les millors curses de muntanya que he fet: la Volta al Terme de Fondeguilla. En esta ocasió erem tres: Navalón, Nelo i jo. Al 2012 anàrem 5: Navalón, Toni, Sanchis, José Luis i jo. I este any crec que anem uns quans més (enganyats, clar).

També hem passat per l'agonic desert de Los Monegros, en juliol de 2011, on la calor sufocant hem va pegar un bon passó de vara. Però millor d'açò no parlar...

En 2012 m'estrenava en dos grans de la muntanya: el GR-10 Xtrem (junt a Rafa i Nelo) i la CSP115, que enguany repetiré.

A més de tot açò, també hem fet travesies per tot arreu: Cavalls del Vent (junt a Toni i Francisco), Carros de Foc (amb Toni), Porta del Cel (2 vegades, una amb José Luis, Francisco, Candi, Toni i un altre que no recorde com li deien), Pico de Urbión (amb Francisco, Candi, Jose Maria i Toni), Mulhacén (junt a Francisco, Jose Maria, José Luis, Toni, Miguel i Rafa)...

L'any passat acabava per fi un altra carrera, la més llarga de totes, la de enginyer. Ara tenia més temps per a entrenar i això ho he notat molt. En la última marató de Castelló, l'any passat, aconseguia baixar el crono fins a 3:03:42, i en l'ultima mitja marató de Xàtiva, enguany, baixava asombrosament per a mi la marca fins 1:23:36 (per baix de 4:00 m/km. tot un somni per a cualquier corredor).

I parlant de somnis, ara que he aconseguit pujar al caixó, ja hem falten menys per cumplir (baixar de les 3 hores en una marató, fer el Ultra Trail del Montblanc...) i desde ací DEDIQUE EL TROFEU ALS MEUS COMPANYS DEL PAPELO I ALS QUE M'HAN ACOMPANYAT EN TODA LA VIDA DE CORREDOR.

Però tot açò vinc a dir-ho perque no hi ha rés que done més satisfacció que complir un somni, per xicotet que siga, depen de cadascú, però complirlo. Perque com deia el spot eixe de Adidas:

IMPOSSIBLE IS NOTHING