Crónica de la CSP115

En fi, una vegada recuperat un poc el rellotge biològic, el primer que tinc que fer es donar-li les gràcies a Toni Pastor, per vindre a Castelló a arreplegar a lo que quedava de mi, esperant tota la nit el en cotxe, això es impagable. També donar-vos les gràcies a tots els que heu confiat en mi i m'heu apoyat. En quant a la carrera ha sigut molt dura, temperatures extremes durant el matí, tronades per la vesprà, sendes molt tècniques i considerables pujades sobretot al final, quan ja era de nit. En quant a mi, com ja venia escarmentat del desert dels Monegros de l'any passat, esta vegada no m'he arribat a deshidratar, al menys 10 o 12 litros d'aigua i sals minerals beuria ahir, pero a canvi gràcies a la "plogudeta" em vaig banyar els peus i s'en van fer sendes llagues (una en cada peu, del tamany d'una moneda d'euro) que em van acompanyar durant 50 kilometres. Es trecaren totes les previsions en quant al temps que tenia jo calculat, tots els anterior factors eren massa per a pronosticar un temps mes o menys dins de lo "normal". Total, que vaig passar del rellotge i em vaig centrar en arribar lo millor posible a meta. Esta carrera es, per ara, la més llarga i complicada que he fet, i ara ja tinc una experiencia més. Experiencia casi "inhumana" si, pero molt agradable. El que més destacaría jo de la carrera es el tracte al corredor. En cada poble, en cada control, a l'hora que fora, quan arribaves et rebien com a un heroi, aplaudint i animant efusivament. Gent molt simpàtica, esta de Castelló. Gràcies també a vosaltres. Al final, l'entrada a meta es un moment que només els que han fet aquest tipus de carreres es poden imaginar. Eres capaç de córrer quan minuts abans casi no podies ni caminar. Es una sensació com dic jo "personal e intransferible". Casi 23 hores em va costar la brometa, bufff. Un poc més i se torna a fer de dia. Encara que alli, entre el bosc de Sant Joan de Penyagolosa, quan veguerem les llumetes i sentirem el clamor de la gent que deia: ¡Per ahi venen més, per ahi venen més!, ahi si que s'ens va fer de dia. Havia arribat, casi a les 5 del matí, després de hores i hores de patiment, un grupet de finishers entre els quals estaba jo inclòs. Moltes gràcies a tots.