Reflexions d'un lesionat

Desde que correc a peu he fet moltes maratons de 42 kms i uns quants utratrails de muntanya de casi 100 i, si no passa res, en maig vull fer la més llarga fins ara, de 115 kms. allà en el Penyagolosa.

En este tipus de carreres es pateix molt, penses que no vas a acabar mai, però al final sempre sols acabar, excepte quan uno va al desert i es pensa que va a fer-ho tot pols, per example. Pues bé, si no passa rés greu, també acabaré la CSP115.

Pero esta no serà la carrera més llarga que acabaré enguany. Hi ha un altra, molt més llarga i dura que totes estes juntes. Una carrera que fa 8 anys vaig començar amb un "a vore que passa" i ara està a punt de finalitzar. Estic tan sols a UNA asignatura de ser Enginyer Tecnic en Informatica. Porte molt de temps somiant amb açò i en juny aquest somni pot fer-se realitat. Per a la gent que no ho sapia, no es podeu ni imaginar lo fotut que es això d'estudiar i treballar. En fi, quan acabe li dedicaré el titol a totes aquelles persones que quan es vaig dir que estava estudiant en la universitat, van creure en que jo ho conseguiria, i per a les demés, pues que li donen...