Penyagolosa, Penyagolosa, a la tempesta, al sol i al vent.
Fita senyera del poble meu.
M. Rozalén. Cançons de la terra.
Així comença una coneguda cançó del mestre Rozalén que li dedicà a aquest pedrot, segurament al quedar fascinat igual que em quedat nosaltres hui al vore'l més a prop.
Que perquè escric en valencià? Pues perquè crec el tema de hui ho mereix. Estem parlant del Penyagolosa, el pic no el més alt (es el segón) sino el més emblemátic del Pais Valencià. Moltes històries i leyendes s'han dit sobre ell.
Per a resumir en una paraula la descripció d'aquest cim, jo diria MAJESTUÓS.
Quant vas de camí al Penyagolosa, a partir de Nules, una vegada passes la Serra d'Espadà, ja es pot vore de lluny. És un pic inconfundible, destaca molt sobre les altres muntanyes.
A les 8 del matí ja haviem arribat a Xodos, al mateix temps la benemérita arribava al colegi electoral per a obrir les taules.
Eixirem desde el mateix punt de control de la MiM cap al Marinet (de que em sona açò???).
Pujarem sense cap problema, fresquets i amb pals, amb una temperatura de 12ºC encara que estava el sol fora ja fa un rato. No es podeu ni imaginar la cantitat de coses (cartells, arbres i roques singulars, marques en el camí, paisatges, etc) que ens perdem quan passem per aquest tram en la Marató i Mitja. Pareix que no haviem estat mai alli i no fa ni un mes.
En un poc més d'un hora estavem en la Banyadera, y després en compte de baixar cap a San Joan, agafarem la senda cap amunt del cim del Penyagolosa. L'entrada de la senda no de pèrduda, está molt ben indicada (no més li falten unes llumenetes) i al principi pareix una autopista. La pendent de la muntanya està molt empinada però la senda va en zig-zag i es prou facil de pujar.
Abans de les 10 del matí ja estavem al cim del Penyagolosa, a 1.813 metres, pegant-li mossos als entrepans i bevent-nos la botella de vi que portavem per a esmorzar. Tot això després de les fotos de rigor i de contemplar el fastuós paissatge que estaven contemplant.
Desde alli dalt es veu tot el litoral de Castelló, les Illes Columbretes, el Montgó, el Benicadell i el Montcabrer (este últim dista a uns 150 kms. en linia recta). També les serres Espadà, Calderona, Gúdar, Javalambre, Dessert de les Palmes i moltes més. A la cara sur tinguem una caiguda de 300 metres a la cual preferim no asomar-nos molt.
Després d'un hora de relax i meditació, baixarem cap a Sant Joan de Penyagolosa, per la ruta de la MiM.
Allí en el bar ens ferem dues Malavelles i seguirem cap al Marinet però esta vegada sense pujar a la Banyadera, sino seguint el GR-33.
Baixarem el Marinet (vos puc asegurar que baixarlo tambe costa) i a les 13 hores estavem dutxant-nos en la font "abrevadero" de Xodos.
En total, un poc més de 21 kms. en 5 hores (2 hores parats) amb un desnivell de 1.211 metres de pujada i 1.222 metres de baixada. No a estat mal.
Este es el mapa de la ruta.
Ací us regale un troç de panoramica que es pot vore desde dalt, però ja dic, tot el que us puga contar o mostrar jo no es res comparat a estar alli.
P.D.: Si teniu que esmorzar al cim, NO PORTEU VI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario